Transtorns de la conducta alimentària: detecció i actuació

En la segona sessió de les JORNADES D'EDUCACIÓ PER A LA SALUT: ELS TRASTORNS DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA (CEFIRE - Castellón),El Dr. Heli Marco Salvador, coordinador clínic del Grup PREVI , especialista en trastorns de la conducta alimentaria ens va atorgar una conferència en què ens va introduir també en els Trastorns Alimentaris (TCA) intentant delimitar els diferents tipus de TCA, com poder detectar-los i donant una sèrie de pautes d'actuació.

A aquestes altures, crec que tots hem sentit parlar d'anorèxia i bulímia, hem vist programes de televisió, etc, però la veritat és que en no poques ocasions hem pensat que estem davant d'una situació d'un alumne/a, o del nostre fill/a que notem un poc "anormal", no sabem què li està passant, ens sembla que potser ha baixat de pes, l'estem notant un poc rar/rara, nerviós, ha disminuit el seu rendiment, o per contra el/la veiem exageradament interessat/ada per l'estudi, etc. però no sabem com actuar, no tenim clar com afrontar eixa situació.

El ponent va començar com he dit abans definint els TCA més importants, indicant les principals conseqüències que es deriven.

Per què es produeixen els TCA? Aquí el ponent va deixar clar que hi ha una gran quantitat de factors implicats, però que es podien agrupar en tres grups:

factors predisponents:edat,baixa autoestima, inestabilitat emocional, insatisfacció corporal,vulnerabilitat genètica, mals hàbits alimentaris, preocupació excessiva dels pares pel pes, conflictes familiars no parlats, etc.

factors precipitants: menarquia precoç , canvis corporals adolescents, increment ràpid de pes, crítiques respecte al seu cos, separacions i pèrdues, ruptures dels pares, contactes sexuals, situacions vitals estressants, i un punt que es pot considerar com la “xispa” que pot posar en marxa un TCA com potser la Realització d’una dieta. El ponent va deixar bastant clar que si no es que s’està davant d’un cas clar de sobrepès, el millor que es pot fer és no entrar en una dinàmica de posada en marxa de dietes i que la millor forma seria en tot cas el corregir els més que probables mals hàbits alimentaris que presentaria eixa persona.

factors mantenidors: aïllament social, desnutrició, sintomatologia de la malaltia, ansietat davant el menjar, malestar amb el cos, actituds i creences anorèxiques, etc.

Com podem detectar que una persona presenta un TCA?. Hi ha tota una sèrie de “detalls” que ens poden ajudar com són: pèrdua de pes, caiguda de pel, ungles blaves,rituals a l’hora de menjar com pot ser tallar els aliments en trossos molt xicotets, deixar-se sempre algun plat per acabar, després de menjar anar al WC, encontrar-li laxants i diürètics, notar-li una preocupació excessiva pel cos, per les calories dels aliments, augmentar desproporcionadament l’exercici físic, canvis emocionals, de caràcter, tristesa, aïllament personal, etc.

Què podem fer?. Intentar aproximar-nos ; mostrar preocupació pel seus estat emocional; transmetre-li suport; proposar-li ajuda incondicional, sense agobiar-la, proposar acudir a un especialista, és a dir no hem d’assumir el paper d’un especialista sino que oferim ajuda i derivarem cap al professional.

I per intentar prevenir un TCA siga a casa o al centre?. Es un treball que haurem de portar a terme dia a dia, intentan-li fer veure que el cos no és una cosa per la que hem de viure constantment preocupats,comunicació dels problemes entre la família, autoacceptació del nostre propi cos, ensenyar-li a acceptar els canvis naturals del cos, a fomentar l’esperit crític davant dels mitjans de comunicació (per cer molt bo el video que ens va recomanar per a treballar-lo a classe,El reto de la libertad),etc. Es pot veure com el paper de la família és molt gran en el procés de la prevenció, i evidentment en el de la resolució si es presenta el cas, però en aquest darrer cas, la família a soles no pot solucionar el problema, buscarà sempre l'ajuda del professional, tant per al malalt com per a aconsellar a la resta dels components.

Per acabar, també cal dir que s'han de deixar de costat una sèrie de creences errònies com per exemple: ja se li passara aquesta tonteria de no menjar, les persones llestes no cauen en això, no té força de voluntat , no vol curar-se, o la culpa la tenim nosaltres, els pares perquè hem fallat com a pares que a l'unica cosa que poden portar és a no abordar directament o més prompte el problema.